La nit del 20 d'octubre els carrers s'omplen de grups de joves, que aprofitant l'antiga tradició de rondar les noies fadrines, es reuneixen per cantar i consumir els tradicionals bunyols.
En aquesta festa els pretendents festejaven amb les seves estimades contractant grups musicals perquè les rondessin. Elles al seu torn obsequiaven els músics amb bunyols i vi dolç.
Aquesta antiga tradició coincideix amb la vigília de Santa Úrsula i les 11.000 verges. Santa Úrsula era filla d'un príncep britànic la qual va ser promesa en matrimoni. Després d'anar a Roma en peregrinació, es va dirigir a Colònia amb el seu seguici de donzelles (la llegenda magnifica el seu nombre potser per remarcar la crueltat del fet) però allà van trobar que els huns s'havia apoderat de la ciutat. Van ser martiritzades en no accedir als desigs carnals dels ocupants.
Aquí teniu cançó molt típica de les serenates: CLAVELITOS :
dimarts, 14 d’octubre del 2014
dijous, 9 d’octubre del 2014
SÓC UN BOLET MOLT PETITÓ
Sóc un bolet molt petitó
i ensenyo el barret
quan ve la tardor.
Sóc un bolet molt petitó
i ensenyo el barret
Xim-xibirivi-pum
m'agrada la pluja! quan ve la tardor.
i ensenyo el barret
quan ve la tardor.
Sóc un bolet molt petitó
i ensenyo el barret
Xim-xibirivi-pum
m'agrada la pluja! quan ve la tardor.
Xim-xibirivi-pum
m'agrada la pluja!
m'agrada la pluja!
Xim-xibirivi-pum
m'agrada el sol!
m'agrada el sol!
Xim-xibirivi-pum
m'agrada el sol!
m'agrada el sol!
Sóc un bolet molt petitó
creixo sota els pins i enmig la verdor
Sóc un bolet molt petitó
creixo sota els pins i enmig la verdor
Xim-xibirivi-pum
m'agrada la pluja!
m'agrada el sol!
Xim-xibirivi-pum
m'agrada la pluja!
Xim-xibirivi-pumm'agrada la pluja!
m'agrada el sol
PLORAU PLORAU NINETES
Plorau, plorau ninetes
que l'ase està malalt
té mal a la poteta
i el ventre li fa mal.
No vol menjar civada
sinó pinyons pelats,
no vol dormir a l'estable
sinó en coixins daurats.
UNA DONA LLARGA I PRIMA
Una dona llarga i prima,
ara va de bo;
seca com un bacallà,
ara va de bo;
seca com un bacallà,
ara va de bo, que de bo va.
Se passeja per la vila.
Ara va de bo
-Caragols, qui en vol comprar?
Ara va de bo.
-Caragols, qui en vol comprar?
Ara va de bo, que de bo va.
A quan els veneu, madona?
ara va de bo,
-A sis van a mesurar.
Ara va de bo.
-A sis van a mesurar.
Ara va de bo, que de bo va.
No me'ls a podreu dar a quatre?
ara va de bo,
-A quatre no els hi puc dar.
Ara va de bo.
-A quatre no els hi puc dar.
Ara va de bo, que de bo va.
- Que mal vos caigués es covo,
ara va de bo,
no el poguéssiu aixecar!
Ara va de bo;
No el poguéssiu aixecar!
Ara va de bo, que de bo va.
Quan va haver voltat cantó,
ara va de bo,
es covo li trabucà,
ara va de bo:
es covo li trabuca,
ara va de bo, que de bo va.
ara va de bo;
seca com un bacallà,
ara va de bo;
seca com un bacallà,
ara va de bo, que de bo va.
Se passeja per la vila.
Ara va de bo
-Caragols, qui en vol comprar?
Ara va de bo.
-Caragols, qui en vol comprar?
Ara va de bo, que de bo va.
A quan els veneu, madona?
ara va de bo,
-A sis van a mesurar.
Ara va de bo.
-A sis van a mesurar.
Ara va de bo, que de bo va.
No me'ls a podreu dar a quatre?
ara va de bo,
-A quatre no els hi puc dar.
Ara va de bo.
-A quatre no els hi puc dar.
Ara va de bo, que de bo va.
- Que mal vos caigués es covo,
ara va de bo,
no el poguéssiu aixecar!
Ara va de bo;
No el poguéssiu aixecar!
Ara va de bo, que de bo va.
Quan va haver voltat cantó,
ara va de bo,
es covo li trabucà,
ara va de bo:
es covo li trabuca,
ara va de bo, que de bo va.
Subscriure's a:
Comentaris (Atom)